omnia sunt communia

Germán Cano El imperativo de la felicidad Víctor Gómez Pin Reducción del animal humano Ramin Jahanbegloo Vivir de otra manera

Com cada any, avui recordem aquell 10 de desembre de 1948 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida a Paris va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, que conté un total de 30 articles en el que es subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen sense excepció a tots els éssers humans, pel simple fet de ser persona, independentment de la cultura, ètnia, color, i un llarg etcètera. No és cap celebració, és un compromís.

Algun_s company_s vostres m'ha fet alguna consulta sobre les qüestions de la Metafísica i la Física d'Aristòtil (de la teoria de la realitat). Recordau que la filosofia dels autors forma un sistema elaborat, malgrat el poguem entendre des de diferents perspectives, des de les diferents branques (o apartats). Per això és important que recordeu que la resposta no sempre es correspon amb un apartat concret dels apunts, sinó que cerqueu un fil d'elaboració. El mateix passa amb la crítica a la teoria platònica del mateix Aristòtil, que té varis components relacionats amb diferents aspectes. De totes maneres, per orientar-vos, us deix una exposició de la crítica d'Aristòtil a la teoria de les Idees i un esquema on es vinculen Metafísica i Física. Si l'accent de la qüestió està en la metafísica ens movem entorn a la qüestió de la teoria de la substància (itinerari vermell), complementant-ho amb la qüestió del Primer Motor. Si l'accent de la qüestió està en la Fí...

Se li atribueix a Sèneca la dita DISTRAHIT ANIMUM LIBRORUM MULTITUDO (Sèneca, Epístoles 2, 3). "La multitud de llibres dissipa l'esperit". Potser a algú li pugui servir per adonar-se que no ha de llegir excessivament. Potser algú es vulgui distreure. El cert és que no sé si distreuen l'esperit, però sí que ocupen lloc, la multitud de llibres... Per això, com que necessit fer lloc pels que vindran, he d'alliberar espai. Distrauré uns quants llibres per l'institut. Si vols estar informat dels exemplars en qüestió: @antiqapitalista a Instagram (no us preocupeu, no és un perfil personal, només existeix per a aquests efectes). Si ho comentau com a "comentari" us el donaré directament. La resta els aniré dipositant a l'estant del lateral de consergeria, mentre no m'adverteixin.

S'ha de realitzar bé el model A, bé el model B Model A Text PLATÓ Teoria de les Idees a) contextualització b) tema/tesi c) explicació d) reflexió crítica Qüestions: 1) Comparació. Triar UNA de les dues següents ( hi haurà les dues opcions ): - Compara la teoria política de Plató i Aristòtil - Compara l'ètica de Plató i Aristòtil 2) Teoria. Hi haurà UNA de les opcions següents ( no es podrà triar ): - La metafísica d'Aristòtil - La crítica d'Aristòtil a la teoria de les Idees - La física aristotèlica i la qüestió del Primer Motor Model B Text ARISTÒTIL Ètica a) contextualització b) tema/tesi c) explicació d) reflexió crítica Qüestions: 1) Comparació. Triar UNA de les dues següents (hi haurà les dues opcions): - Compara la teoria de la realitat (ontologia) de Plató i Aristòtil - Compara la teoria del coneixement de Plató i Aristòtil 2) Teoria. Hi haurà UNA de les opcions següents (no es podrà triar): - La concepció de...

La relació d'amistat L'amistat, segons el pensament d'Aristòtil, és digna de l'estima més alta perquè: 1) És una virtut o va acompanyada de virtut. 2) És necessària per a la vida («ningú, encara que fruís de tots els altres béns, no s'avindria a viure sense amics», Ètica a Nicòmac , VIII, 1, 1155a 5-6) 3) A més de necessària, és quelcom noble i bonic. Per Aristòtil, l'amistat constitueix el coronament, la perfecció o excel·lència de la condició social que és pròpia de l'home. Sense convivència no hi ha vida humana; sense amistat (és a dir, sense convivència amb amics) no hi ha vida plena i satisfactòria. Per això, segons Aristòtil, l'home feliç necessita amics. ⏯ ARISTÒTIL: L'amistat

Si la felicitat és el fi o el bé per a l'ésser humà, la polis (la ciutat-estat) és l'únic marc en el qual és possible aconseguir-la. Per Aristòtil, l'individu humà és essencialment un ésser social, un ésser que només pot desenvolupar-se plenament en la convivència amb els altres humans. En aquest sentit es diferencia de les bèsties -que no poden viure socialment- i dels déus -que no necessiten viure socialment. La naturalesa humana porta intrínsecament la tendència a la sociabilitat. L'ésser humà és naturalment un ésser social, un animal polític ( zoon politikon ). Els humans són, doncs, organismes biològics que viuen en societat, són animals cívics. La naturalesa els ha dotat de la necessitat de viure aplegats en la polis , però també els ha dotat de l'instrument necessari per fer-ho: la paraula, el llenguatge. Tots els instruments tenen un fi, una funció per realitzar, la finalitat del llenguatge ( logos ) és la comunicació dels pensaments a través de les par...

⏯ Complementari: L'individu en la societat

[La concepció de la virtut aristotèlica] com a terme mitjà entre dos extrems igualment aberrants s'inspira en l'ideal de la mesura . El capteniment mesurat en tot és un dels trets que millor defineixen l'ideal de la cultura grega, paradigmàticament expressat per les dues màximes dèlfiques: "Coneix-te a tu mateix" i "Res en excés". Els grecs exigeixen de llurs herois la possessió de la mesura, a fi que evitessin la insolència envers l'ordre còsmic. Consegüentment, la mesura aristotèlica defuig tot allò que ultrapassa l'home. El terme mitjà no té, però, res a veure amb la mediocritat , per tal com la mesura només s'assoleix quan una acció individual és confrontada amb l'ideal establert per la raó determinativa. [Un] ideal, formulat amb les nocions d'equilibri i justesa [...]. ⟲ Edició de l' Ètica nicomaquea publicada per Obrador Edèndum   ⏯ TAULA DE VIRTUTS I VICIS

Insisteixo en multiplicar materials, per tal que no us avorriu llegint una i altra vegada els mateixos apunts. Per això he afegit a la biblioteca, a la Breve historia ilustrada de la Filosofía , el capítol dedicat a Aristòtil. Per llegir una vegada hem estudiat, i arrodonir la comprensió; o abans, per ajudar-nos a enfocar. De la mateixa manera, cada dia, fins a l'anterior de l'examen, us aniré afegint complements a les qüestions que hem anat estudiant, o algun material. A l'Aula Virtual (Moodle) teniu contextualitzacions dels autors, i textos comentats, per si us pot interessar practicar amb exercicis resolts de comentaris.

Recordau allò del títol de la Metafísica . Recordau allò del tema de la Metafísica . I recordau que l'inici és un cavall desbocat, no en la mesura que tracti de la Metafísica, sinó en tant que comença parlant del saber, de la saviesa, de la filosofia. ARISTÓTELES: Metafísica (fragments inicials)

Es nota que Sèneca sortia a passejar, i a partir de les seves caminades ens explica algunes coses sobre l'estudi i la lectura. Només que tenguem en compte el que ell reflexiona, l'estudi se'ns fa més amable i profitós. SÈNECA: Lletres a Lucili (Llibre XI, Lletra LXXXIV: De la lectura).

Està bé que faceu esquemes, preneu apunts, estudieu pels exàmens... Insisteixo però que per aprendre de manera significativa cal que consolidem, amb la lectura. Per aquells que us interessa consolidar us deixo una lectura breu. Es tracta de la introducció a una edició dels diàlegs de Plató escrita per Carlos Garcia Gual, un dels més excel·lents coneixedors del món clàssic i la filosofia. En ella parla sobre l'estil platònic i la qüestió dels diàlegs, forma (recordau) que continua la perspectiva de Sòcrates. ENLLAÇ a la lectura.

Avui és l'aniversari d'Emili Lledó, un dels més importants professors de filosofia (ell es resisteix a autodenominar-se filòsof) d'Espanya: té 90 anys. L'any 2015 rebé el premi Princesa de Asturias de Comunicació i Humanitats. És un moment adequat per escoltar el discurs que pronuncià a la cerimònia de lliurement dels premis. Perquè xerrà de les qüestions que ens afecten.

Si heu llegit l'entrada al blog "Biblioteca" sabeu que us parlo sobre el llibre Breve historia ilustrada de la Filosofía . El segon capítol és el dedicat a Atenes (encara que es sotmet a la convenció de situar als sofistes al capítol anterior, entre els filòsofs anteriors a Sòcrates). Comprèn Sòcrates (molt breument), Plató i Aristòtil. A mesura que expliquem a l'aula els autors aniré adjuntant els fragments. Ara teniu les pàgines que ençaten el capítol, amb Sòcrates. Salut i lectura!

No és un caprici meu aquella qüestió de deixar-se afectar per la Història de la Filosofia. Que no es tracta de conèixer enciclopèdicament un seguit de dades, dates i noms i conceptes, sinó de digerir les idees. De fet no és un problema que tengui només a veure amb la Filosofia, només, sinó amb la qüestió de l'aprenentatge. Si ho pensau és el problema que es planteja entre la concepció de l'educació en els sofistes i en Sòcrates, en la diferència entre ells, o en el que la tensió entre ells ens permet pensar. És una altra vegada Plató, i una altra vegada en el Banquet , que ens ho suggereix: El comentari d'aquest fragment és de Nuccio Ordine, intel·lectual italià, professor universitari de literatura i autor de La utilitat de l'inútil. Manifest (2013), una brillant reflexió que defensa l'àmbit del saber davant l'onada d'utilitarisme que ens envaeix. Acaba de publicar-se en català Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal (llibre del qua...

El comentari de text (1) Indicacions concretes El comentari de text (2) ¿Cómo seducir a vuestro corrector? (Antimanual de Filosofía) El comentari de text (3) Algunas sugerencias

Alguna cosa estructurada sobre Sòcrates. COMPLEMENTARI SÒCRATES

Els sofistes són una primera il·lustració. Els seu paper, en la funció que compartiren amb Sòcrates, de promoure el pensament crític, va ser fonamental en l'avanç de la democràcia a Atenes. Si us interessa teniu aquí una ampliació d'allò tractat a l'aula: AMPLIACIÓ: SOFISTES

Alguns de vosaltres vau llegir la breu benvinguda, que anunciava el començament del curs d'Història de la Filosofia, però no s'han actualitzat els continguts fins ara, que ja coneixeu la dinàmica de l'assignatura. El "Welcome to Tijuana" de Manu Chao era una benvinguda i una invitació a l'assignatura . Alguns (que d'alguna manera coneixíeu la cançó) segurament dins el vostre cap vau continuar amb allò de "tequila, sexo, marihuana". Efectivament Tijuana és allò que està en la perifèria, on no hi arriba el control d'allò convencional, de la legalitat. Un espai de llibertat . Aquesta era la intenció: la Filosofia com a espai de llibertat, perquè efectivament la filosofia és una matèria perifèrica, i sí: s'escapa un poc a la convenció. Com l'art, com el progrés en les ciències, com la literatura... Només algú despistat ho podria entendre com a una invitació a la disbauxa: a l'alcohol, sexe i drogues. No és això. En això jo so...

Hem acabat el primer episodi de la Història de la Filosofia. Ja teniu els materials base per estudiar i ara aniré actualitzant les qüestions concretes que podeu anar treballant de les coses explicades a l'aula. Hi ha un llibre que es titula Breve historia ilustrada de la filosofia. El mundo de las ideas a través de 180 imágenes. Anireu sentint de mi que el caràcter general de l'assignatura té a veure amb aprendre a llegir i a escriure. A digerir el que llegim, a adquirir vocabulari, a fixar-nos en l'estructura. A elaborar redacció i reflexió, a argumentar, a sintetitzar i a desenvolupar. I iaxò, més que memoritzant, es desenvolupa llegint. Aquesta lectura no és en absolut obligatòria. El material d'estudi són els apunts de l'Aula Virtual i les vostres notes de les explicacions, a més d'alguns elements que us aniré aportant. Però us recoman que el llegiu. La seva redacció és molt amable, els continguts són molt interessants, i il·luminen algunes de le...

EL GIR ANTROPOLÒGIC. LA FILOSOFIA A ATENES El context de l'Atenes de Pèricles. La democràcia. El moviment dels sofistes.

AMPLIACIÓ: Sobre els pluralistes. Un atomista a Roma Un poc (més) de filosofia. Lucreci. Lucreci és un poeta, epicuri, que ens ha deixat un poema extensíssim ( De rerum natura : Sobre la naturalesa ) escrit des de la perspectiva de la seva filosofia. És atomista, com Demòcrit. Encara que de l'època romana. Una concepció de la realitat, de la vida, de la mort, de la filosofia, del món... Us he deixat dos fragments. Dos fragments del poema. De la "Felicitat del savi". Ja sé que sembla que estigui obsessionat amb això de la felicitat. Deu ser coses dels desordres de la meva cordura. Val la pena meditar-hi. El segon, del "Moviment dels àtoms": "Deja ahora que te explique..." Fixau-vos: filosofia, ciència, humanitats... que preciós. Llegiu (recordau que està parlant sobre el "Movimiento de los átomos"...) a la línia 75: "Así, la suma del mundo se renueva sin cesar, y los mortales se prestan mutuamente la vida". ...

Al Departament de Filosofia no determinam cap llibre de text obligatori per al treball de l'assignatura. A vegades els llibres de text no són aprofitats suficientment i resulten una despesa excessiva. A més, com que està establert que la Història de la Filosofia s'ha d'explicar a partir del detall de 8 autors que s'expliquen amb especial dedicació, i aquests poden canviar, els manuals no desenvolupen necessàriament els autors que tractam. Per això us facilitam els apunts elaborats sobre les qüestions nuclears. Ara bé : per aquells alumnes que volen aprofundir en l'assignatura, que volen ampliar els aspectes que a l'aula tractam més marginalment, que volen millorar la seva comprensió, o que volen tenir una visió completa de la Història de la filosofia, un manual pot ser una referència molt interessant . La seva utilitat, a més, té a veure amb l'hàbit de la lectura, de la relació i la comprensió, i de la pròpia elaboració. A la biblioteca del centre hi h...

Avui, dia 1 d'octubre, després de les dues primeres setmanes de classes, amb les quals us heu pogut familiaritzar amb les assignatures, comença a funcionar aquest blog de seguiment, fins que sembli útil. TOT SEGUIT trobau una entrada amb els APUNTS del tema inicial. Habitualment els trobareu a l'Aula Virtual (Moodle), però per facilitar l'accés, el primer tema el teniu aquí enllaçat. Us recoman que reviseu les vostres notes des del primer dia de classe amb els materials que trobau al blog per a cada una de les classes. Això us servirà per entendre la dinàmica de la narració que us vaig fent a l'aula. Des del Departament ens agrada promoure la vostra autonomia i que treballeu a fons, amb gust, sense necessitat que us haguem d'apuntar amb una pistola carregada de deures i exercicis mecànics.

Aquest és el material d'estudi de les qüestions explicades en relació a l'inici de la filosofia i el que començarem sobre Sòcrates: TEMA 1: ELS PRIMERS FILÓSOFS. SÒCRATES I ELS SOFISTES Iniciau la lectura atenta i la seva elaboració amb les anotacions que teniu de l'aula.

En aquest cas cal una ampliació: Les condicions que van fer possible l'aparició de la filosofia a Grècia .

LA DONA EN LA FILOSOFIA

Podeu llegir, a mode de panoràmica de la història de la Filosofia, aquestes pàgines: COMPLEMENTARI: HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA És un excel·lent llibre, il·lustrat amb reflexió i detall estètic. A més, podeu consultar l'índex, que us suggerirà els autors que podeu tenir en un mapa mental de la història que estam contant. No són tots ni hi surten tots, però atén a les dues interseccions que us comentava a l'aula: la de les tradicions de pensament no occidentals i la de la filosofia feta per dones:

No és publicitat, és vindicació de la filosofia.

La obra de LEOPOLDO MARÍA PANERO (Madrid, 1948) se sitúa en un lugar único dentro del amplio panorama de la lírica española actual. A partir de un concepto de l a "literatura considerada como una tauromaquia", el poeta se juega la vida en cada verso, en un proceso de imposible equilibrio entre la creación y la autodestrucción que le ha conducido a explorar los terrenos fronterizos de la locura y el horror. En estos "Poemas del manicomio de Mondragón" experiencias y vivencias psiquiátricas dan pie a una escritura radical, lúcida, terrible, que a nadie puede dejar indiferente. (Text de la contraportada del llibre, publicat per Ediciones Hiperión) El poeta morí el mes de març de 2004

Les intuïcions del mite: Els orígens en la tradició judeo-cristiana. TEXT:  fragment del Gènesi Anaven nus, i no se n'avergonyien.

Benvolgudes, benvolguts, comença aquí el relat de la Història de la Filosofia que farem junts aquest curs. Benvinguts. Benvingudes. Treballant en espiral, vaig haver de fer una Revisitació a la benvinguda