omnia sunt communia

Yo soy yo y mi circunstancia , si no la salvo a ella, no me salvo yo […]; mi vida consiste en que yo me encuentro forzado a existir en una circunstancia determinada. No hay vida en abstracto. Vivir es haber caído prisionero de un contorno inexorable. Se vive aquí y ahora. La vida es, en este sentido, absoluta actualidad. Així començaríem un instagram  amb Ortega. Però hem de pensar què significa circumstància , perquè hi ha el perill (el risc que no val la pena assumir) d'entendre la circumstància com allò que és inexorable. És cert que és la nostra  (cadascú la seva), que no ha estat escollida. Per això no ens han d'enganyar els discursos que ens diuen que tot és possible, que tot depèn de nosaltres. Però tampoc és una circumstància que ens atrapi i ens determini a una situació. Per això menys hi cab un lament sobre la pròpia circumstància, un victimitzar-se i eludir les pròpies responsabilitats emparant-nos en "les circumstàncies" (i plànyer-se a un mateix). ...

Aquest ha estat un espai híbrid de comunicació per a la Història de la Filosofia del segon curs de batxillerat (2017/18). Híbrid perquè hi havia el traçat del curs, però també algunes tangents cap a ampliacions de materials o aquelles qüestions que es plantegen quan ha tocat al timbre, al final de la classe. Qüestions que ja no són tan acadèmiques, sinó més personals, menys oficials, més subjectes a valoració. El curs de segon de batxillerat ha acabat el 31/05. A partir d'ara, mentre hi hagi algunes visites, les classes sobre filosofia del segle XX, o comentaris... ja no és un espai híbrid. No té cap intenció acadèmica adreçada als alumnes regulars de l'assignatura matriculats durant aquest curs. Entén que les eventuals visites són d'alumnes disposats a entrar en joc amb valoracions i a posar en joc les seves pròpies. Tanmateix el número de visites que registra l' interface de gestió del blog mostra un decalatge excessiu entre les visites ordinàries (a indicacio...

Jaime Gil de Biedma Las personas del verbo Lumen