Nietzsche i Wagner
És un exercici mental que hauríem d'haver fet a l'aula... però no teníem aquests 10 minuts... Per això, si voleu, realitzau-lo a casa. És cert que la dimensió col·lectiva a l'aula té el seu interès, però es tracta d'escoltar algun fragment de Wagner, amb un volum adequat (alt) i només intentant pensar allò que sentim amb la música. Fent abstracció de la resta. Per a Nietzsche hi ha allò dionisíac, i veia en Wagner la possibilitat de crear una nova mitologia, germànica, enfront al cristianisme i la idealització grega. Us propòs la marxa fúnebre de Sigfrido, de la seva òpera El crepuscle dels déus, del cicle sobre els Nibelungs. Sosteniu els primers minuts, que ens preparen per a la recepció dels oments àlgids. No us sentiu capaços de qualsevol cosa? I qualsevol cosa és qualsevol cosa. Fins allò més terrible, sense cap coacció moral. Però el que cal és fecundar la vida. Hi ha una escena de la història del cinema que ha transitat sobre la vessant cap a la violènci...
