omnia sunt communia

Germán Cano El imperativo de la felicidad Víctor Gómez Pin Reducción del animal humano Ramin Jahanbegloo Vivir de otra manera

Com cada any, avui recordem aquell 10 de desembre de 1948 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida a Paris va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, que conté un total de 30 articles en el que es subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen sense excepció a tots els éssers humans, pel simple fet de ser persona, independentment de la cultura, ètnia, color, i un llarg etcètera. No és cap celebració, és un compromís.

Algun_s company_s vostres m'ha fet alguna consulta sobre les qüestions de la Metafísica i la Física d'Aristòtil (de la teoria de la realitat). Recordau que la filosofia dels autors forma un sistema elaborat, malgrat el poguem entendre des de diferents perspectives, des de les diferents branques (o apartats). Per això és important que recordeu que la resposta no sempre es correspon amb un apartat concret dels apunts, sinó que cerqueu un fil d'elaboració. El mateix passa amb la crítica a la teoria platònica del mateix Aristòtil, que té varis components relacionats amb diferents aspectes. De totes maneres, per orientar-vos, us deix una exposició de la crítica d'Aristòtil a la teoria de les Idees i un esquema on es vinculen Metafísica i Física. Si l'accent de la qüestió està en la metafísica ens movem entorn a la qüestió de la teoria de la substància (itinerari vermell), complementant-ho amb la qüestió del Primer Motor. Si l'accent de la qüestió està en la Fí

Se li atribueix a Sèneca la dita DISTRAHIT ANIMUM LIBRORUM MULTITUDO (Sèneca, Epístoles 2, 3). "La multitud de llibres dissipa l'esperit". Potser a algú li pugui servir per adonar-se que no ha de llegir excessivament. Potser algú es vulgui distreure. El cert és que no sé si distreuen l'esperit, però sí que ocupen lloc, la multitud de llibres... Per això, com que necessit fer lloc pels que vindran, he d'alliberar espai. Distrauré uns quants llibres per l'institut. Si vols estar informat dels exemplars en qüestió: @antiqapitalista a Instagram (no us preocupeu, no és un perfil personal, només existeix per a aquests efectes). Si ho comentau com a "comentari" us el donaré directament. La resta els aniré dipositant a l'estant del lateral de consergeria, mentre no m'adverteixin.

S'ha de realitzar bé el model A, bé el model B Model A Text PLATÓ Teoria de les Idees a) contextualització b) tema/tesi c) explicació d) reflexió crítica Qüestions: 1) Comparació. Triar UNA de les dues següents ( hi haurà les dues opcions ): - Compara la teoria política de Plató i Aristòtil - Compara l'ètica de Plató i Aristòtil 2) Teoria. Hi haurà UNA de les opcions següents ( no es podrà triar ): - La metafísica d'Aristòtil - La crítica d'Aristòtil a la teoria de les Idees - La física aristotèlica i la qüestió del Primer Motor Model B Text ARISTÒTIL Ètica a) contextualització b) tema/tesi c) explicació d) reflexió crítica Qüestions: 1) Comparació. Triar UNA de les dues següents (hi haurà les dues opcions): - Compara la teoria de la realitat (ontologia) de Plató i Aristòtil - Compara la teoria del coneixement de Plató i Aristòtil 2) Teoria. Hi haurà UNA de les opcions següents (no es podrà triar): - La concepció de

La relació d'amistat L'amistat, segons el pensament d'Aristòtil, és digna de l'estima més alta perquè: 1) És una virtut o va acompanyada de virtut. 2) És necessària per a la vida («ningú, encara que fruís de tots els altres béns, no s'avindria a viure sense amics», Ètica a Nicòmac , VIII, 1, 1155a 5-6) 3) A més de necessària, és quelcom noble i bonic. Per Aristòtil, l'amistat constitueix el coronament, la perfecció o excel·lència de la condició social que és pròpia de l'home. Sense convivència no hi ha vida humana; sense amistat (és a dir, sense convivència amb amics) no hi ha vida plena i satisfactòria. Per això, segons Aristòtil, l'home feliç necessita amics. ⏯ ARISTÒTIL: L'amistat

Si la felicitat és el fi o el bé per a l'ésser humà, la polis (la ciutat-estat) és l'únic marc en el qual és possible aconseguir-la. Per Aristòtil, l'individu humà és essencialment un ésser social, un ésser que només pot desenvolupar-se plenament en la convivència amb els altres humans. En aquest sentit es diferencia de les bèsties -que no poden viure socialment- i dels déus -que no necessiten viure socialment. La naturalesa humana porta intrínsecament la tendència a la sociabilitat. L'ésser humà és naturalment un ésser social, un animal polític ( zoon politikon ). Els humans són, doncs, organismes biològics que viuen en societat, són animals cívics. La naturalesa els ha dotat de la necessitat de viure aplegats en la polis , però també els ha dotat de l'instrument necessari per fer-ho: la paraula, el llenguatge. Tots els instruments tenen un fi, una funció per realitzar, la finalitat del llenguatge ( logos ) és la comunicació dels pensaments a través de les par

⏯ Complementari: L'individu en la societat

[La concepció de la virtut aristotèlica] com a terme mitjà entre dos extrems igualment aberrants s'inspira en l'ideal de la mesura . El capteniment mesurat en tot és un dels trets que millor defineixen l'ideal de la cultura grega, paradigmàticament expressat per les dues màximes dèlfiques: "Coneix-te a tu mateix" i "Res en excés". Els grecs exigeixen de llurs herois la possessió de la mesura, a fi que evitessin la insolència envers l'ordre còsmic. Consegüentment, la mesura aristotèlica defuig tot allò que ultrapassa l'home. El terme mitjà no té, però, res a veure amb la mediocritat , per tal com la mesura només s'assoleix quan una acció individual és confrontada amb l'ideal establert per la raó determinativa. [Un] ideal, formulat amb les nocions d'equilibri i justesa [...]. ⟲ Edició de l' Ètica nicomaquea publicada per Obrador Edèndum   ⏯ TAULA DE VIRTUTS I VICIS

Insisteixo en multiplicar materials, per tal que no us avorriu llegint una i altra vegada els mateixos apunts. Per això he afegit a la biblioteca, a la Breve historia ilustrada de la Filosofía , el capítol dedicat a Aristòtil. Per llegir una vegada hem estudiat, i arrodonir la comprensió; o abans, per ajudar-nos a enfocar. De la mateixa manera, cada dia, fins a l'anterior de l'examen, us aniré afegint complements a les qüestions que hem anat estudiant, o algun material. A l'Aula Virtual (Moodle) teniu contextualitzacions dels autors, i textos comentats, per si us pot interessar practicar amb exercicis resolts de comentaris.