El terme mitjà a Aristòtil
[La concepció de la virtut aristotèlica] com a terme mitjà entre dos extrems igualment aberrants s'inspira en l'ideal de la mesura. El capteniment mesurat en tot és un dels trets que millor defineixen l'ideal de la cultura grega, paradigmàticament expressat per les dues màximes dèlfiques: "Coneix-te a tu mateix" i "Res en excés". Els grecs exigeixen de llurs herois la possessió de la mesura, a fi que evitessin la insolència envers l'ordre còsmic.
Consegüentment, la mesura aristotèlica defuig tot allò que ultrapassa l'home. El terme mitjà no té, però, res a veure amb la mediocritat, per tal com la mesura només s'assoleix quan una acció individual és confrontada amb l'ideal establert per la raó determinativa. [Un] ideal, formulat amb les nocions d'equilibri i justesa [...].
⟲ Edició de l'Ètica nicomaquea publicada per Obrador Edèndum
Consegüentment, la mesura aristotèlica defuig tot allò que ultrapassa l'home. El terme mitjà no té, però, res a veure amb la mediocritat, per tal com la mesura només s'assoleix quan una acció individual és confrontada amb l'ideal establert per la raó determinativa. [Un] ideal, formulat amb les nocions d'equilibri i justesa [...].
⟲ Edició de l'Ètica nicomaquea publicada per Obrador Edèndum
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada