Revisitació a la Benvinguda

Alguns de vosaltres vau llegir la breu benvinguda, que anunciava el començament del curs d'Història de la Filosofia, però no s'han actualitzat els continguts fins ara, que ja coneixeu la dinàmica de l'assignatura.

El "Welcome to Tijuana" de Manu Chao era una benvinguda i una invitació a l'assignatura. Alguns (que d'alguna manera coneixíeu la cançó) segurament dins el vostre cap vau continuar amb allò de "tequila, sexo, marihuana".

Efectivament Tijuana és allò que està en la perifèria, on no hi arriba el control d'allò convencional, de la legalitat. Un espai de llibertat. Aquesta era la intenció: la Filosofia com a espai de llibertat, perquè efectivament la filosofia és una matèria perifèrica, i sí: s'escapa un poc a la convenció. Com l'art, com el progrés en les ciències, com la literatura...

Només algú despistat ho podria entendre com a una invitació a la disbauxa: a l'alcohol, sexe i drogues. No és això.

En això jo som com l'escriptora i activista política uruguaina Cristina Peri Rossi:

Història de la Filosofia. Ni alcohol, ni sexe, ni drogues. El Welcome de benvinguda i cert ritme frenètic de la marginalitat i la implicació, el compromís, de Manu Chao. Perquè això sí, cert desenfrenament hi ha d'haver.

Durant la història de la humanitat han estat múltiples les maneres de cercar la felicitat, i potser el sentit transgressor dels àmbits aquests ("tequila, sexo, marihuana") els mostra desitjables. Però en un significat intens la felicitat no està en l'eufòria provocada per les substàncies o el plaer immediat, sinó en quelcom més "filosòfic".

Fa uns dies un amic em recordava la concepció aristotèlica de la felicitat: El bé autosuficient és aquell que per ell mateix torna amable la vida, i tal bé és la felicitat. (Aristòtil, Ètica Nicomàquea, 1097a 15-20).

Intoxicau-vos de filosofia.

Que el curs sigui amable per a vosaltres.