Un punt més d'Història de la Filosofia

No és un caprici meu aquella qüestió de deixar-se afectar per la Història de la Filosofia. Que no es tracta de conèixer enciclopèdicament un seguit de dades, dates i noms i conceptes, sinó de digerir les idees. De fet no és un problema que tengui només a veure amb la Filosofia, només, sinó amb la qüestió de l'aprenentatge.

Si ho pensau és el problema que es planteja entre la concepció de l'educació en els sofistes i en Sòcrates, en la diferència entre ells, o en el que la tensió entre ells ens permet pensar.

És una altra vegada Plató, i una altra vegada en el Banquet, que ens ho suggereix:

El comentari d'aquest fragment és de Nuccio Ordine, intel·lectual italià, professor universitari de literatura i autor de La utilitat de l'inútil. Manifest (2013), una brillant reflexió que defensa l'àmbit del saber davant l'onada d'utilitarisme que ens envaeix.

Acaba de publicar-se en català Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal (llibre del qual he extret aquest fragment comentat de Plató), un recorregut per llibres que ens transformen d'autors clàssics (Shakespeare, Cervantes, Goethe, Primo Levi, Montaigne...).

Per a l'autor, l'enseyament i l'educació constitueixen una forma de resistència a les lleis omnipresents del mercat, a la mercantilització de les nostres vides, al temible pensament únic.

Una companya vostra me feia notar un comentari que havia fet a classe (B2D), sobre el saber dels sofistes com a coneixement esclau. No sé si és ben bé això, però em va ajudar a pensar una qüestió: que efectivament el coneixement que només atén a la utilitat no és el que ens permet la llibertat.

Gràcies.