Orientacions per a la prova d'avaluació final (3a avaluació)


La prova consistirà en un exercici amb les tres parts habituals:
  • un comentari de text: que ha d'incloure a) contextualització [0,75 p] b) identificació del tema i formulació de la tesi [0,5 p] c) explicació del text [2,25 p] i d) reflexió personal [1,5 p]
  • una qüestió d'elaboració de la teoria
  • una qüestió de relació/comparació entre autors.
El nucli del temari són Marx i Nietzsche.

Per preparar la prova fonamentalment teniu els apunts relatius a cada autor que teniu a l'Aula Virtual (Moodle). Treballau tot el contingut dels apunts, a partir dels elements centrals tractats a l'aula (no us limiteu a apartats específics). És interessant també  que consulteu també la presentació/contextualització que teniu també de cada un dels autors al Moodle i els comentaris de mostra que hi ha.

Com normalment teniu també al blog dues lectures breus, una sobre cada un dels autors, per tenir una perspectiva general (no tant per estudiar).

ESTRUCTURA DE LA PROVA

Hi haurà DOS MODELS d'exercici: A i B

Model A: text de Nietzsche i qüestió teòrica de Marx.
Model B: text de Marx i qüestió teòrica de Nietzsche.

Per a la qüestió de reflexió personal. Podreu triar (en cada un dels models) entre:
a) fer una valoració crítica de la tesi exposada al text.
b) redactar una reflexió general i personal sobre la filosofia d'un dels dos autors: Marx o Nietzsche.
És a dir: una redacció lliure de la vostra reflexió a partir de la filosofia d'un dels dos autors (sigui quin sigui el model escollit, l'autor del text).

Recordau que hi ha dos elements que amplien la vostra qualificació: 1) alguna referència a la història de la filosofia ajustada al problema que tractau. 2) la relació amb l'actualitat.

Per a la comparació. En cada un dels models podeu triar entre dues opcions:
a) Una comparació (més general o més específica) entre els dos autors (Marx i Nietzsche).
b) Una de les següents relacions:
  • La filosofia política en Marx i Plató.
  • La idea de Déu en la Història de la Filosofia occidental.
  • La metafísica en Plató i Nietzsche.
D'aquestes tres possibles relacions n'hi haurà una en cada un dels Models de prova.

*Introduïu com a COMENTARI qualsevol dubte per tal que pugui ser consultat pels vostres companys i companyes.


Comentaris

  1. Unknown16 de maig del 2018, a les 12:11

    Tendrem l'opció d'elegir si fer el model A o el model B??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier Riera16 de maig del 2018, a les 17:02

      Podreu triar entre la opció A o la B. TotXs els alumnes tendreu els dos models.

      Elimina
  2. Unknown18 de maig del 2018, a les 20:55

    Lo de sa comparació més general o específica que vol dir que a s'examen mos posaràs què hem de comparar exactament o que es una comparació des dos autors que jo puc dur per on vulgui (per dir-ho d'alguna manera)?

    ResponElimina
  3. Xavier Riera18 de maig del 2018, a les 21:09

    Ni tan general com per tractar tots els aspectes ni tan concreta que sigui només un element específic. Seran de l'estil,com exemple:
    - la concepció de l'ésser humà.
    - la crítica a la societat i la cultura.
    - la concepció de la filosofia.
    - la proposta d'alternativa
    ...
    en/de Marx i Nietzsche.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MARX: comentari voluntari

Imatge
Opció 1 Ulrich Beck La revuelta de la desigualdad 04/05/2009 Las democracias ricas portan la bandera de los derechos humanos hasta el último rincón del planeta sin darse cuenta de que, de ese modo, las fortificaciones fronterizas de las naciones, que pretenden atajar los flujos migratorios, pierden su base legítima. Muchos inmigrantes se toman en serio la igualdad predicada como derecho a la libertad de movimientos, pero se encuentran con países y Estados que, justamente por la presión de las crecientes desigualdades internas, quieren poner fin a la norma de igualdad en sus fronteras blindadas. ⏭ v1: pdf ⏭ v2: www Opció 2 Zygmunt Bauman El desafío ético de la globalización 20/07/2001 Cuando un ser humano sufre indignidad, pobreza o dolor, no podemos tener certeza de nuestra inocencia moral. No podemos declarar que no lo sabíamos, ni estar seguros de que no hay nada que cambiar en nuestra conducta para impedir o por lo menos aliviar la suerte del que sufre. P...
Continua llegint...

El terme mitjà a Aristòtil

Imatge
[La concepció de la virtut aristotèlica] com a terme mitjà entre dos extrems igualment aberrants s'inspira en l'ideal de la mesura . El capteniment mesurat en tot és un dels trets que millor defineixen l'ideal de la cultura grega, paradigmàticament expressat per les dues màximes dèlfiques: "Coneix-te a tu mateix" i "Res en excés". Els grecs exigeixen de llurs herois la possessió de la mesura, a fi que evitessin la insolència envers l'ordre còsmic. Consegüentment, la mesura aristotèlica defuig tot allò que ultrapassa l'home. El terme mitjà no té, però, res a veure amb la mediocritat , per tal com la mesura només s'assoleix quan una acció individual és confrontada amb l'ideal establert per la raó determinativa. [Un] ideal, formulat amb les nocions d'equilibri i justesa [...]. ⟲ Edició de l' Ètica nicomaquea publicada per Obrador Edèndum   ⏯ TAULA DE VIRTUTS I VICIS
Continua llegint...

PROVA d'AVALUACIÓ: 2n trimestre

Imatge
EXERCICI 1 Comentari de text a) DESCARTES b) HUME En ambdós casos s'ha de fer: - contextualització - tema/tesi - explicació EXERCICI 2 Reflexió personal (triar una de les dues opcions): a) Seria ètic boicotejar la recollida d'aliments a un institut per donar a una entitat de beneficiència? b) És l'ésser humà bondadós des del naixement i es corromp amb la societat? EXERCICI 3 Pots triar una de les tres opcions següents: a) Comparació entre racionalisme i empirisme. b) Relació entre la teoria del coneixement d'Aristòtil i de Descartes. c) La importància del racionalisme cartesià .
Continua llegint...