De camí a Ortega
Nietzsche. El perspectivisme.
Ortega y Gasset.
Cinc imatges.
Notau el traç que hi ha des del realisme (l'últim moviment artístic abans de la ruptura, hereu del positivisme i de l'objectivisme) cap a les avantguardes.
El salt del realisme a La nit de Van Gogh és espectacular (què veim nosaltres, realment?).
No es tracta de fer un recorregut amb detall però posau-lo en relació a les qüestions que estan en moviment a filosofia, i el moviment de l'objectivitat a la subjectivació.
I notau les dates dels quadres: veure que es tracta d'un paral·lelisme, no és que Nietzsche doni lloc a una ruptura (la filosofia mai no és tan potent com per conformar realitat) sinó que el que està passant és que en la filosofia cristal·litza el moviment de la cultura.
1.- 1875: Els rascadors de parquet. Gustave Caillebotte (Museu d'Orsay, París)
2.- 1888: Dormitori a Arlés. Vincent Van Gogh (Museu Van Gogh, Amsterdam)
3.- 1889: Nit estrellada. Vincent Van Gogh (MoMA, Museu d'Art Contemporani, Nova York)
4.- 1893: El crit. Edvard Munch (Galeria Nacional Noruega, Oslo)
5.- 1917: Els amants (Abraçada). Egon Schiele (Österreichische Galerie Belvedere, Viena)
Ortega y Gasset.
Cinc imatges.
Notau el traç que hi ha des del realisme (l'últim moviment artístic abans de la ruptura, hereu del positivisme i de l'objectivisme) cap a les avantguardes.
El salt del realisme a La nit de Van Gogh és espectacular (què veim nosaltres, realment?).
No es tracta de fer un recorregut amb detall però posau-lo en relació a les qüestions que estan en moviment a filosofia, i el moviment de l'objectivitat a la subjectivació.
I notau les dates dels quadres: veure que es tracta d'un paral·lelisme, no és que Nietzsche doni lloc a una ruptura (la filosofia mai no és tan potent com per conformar realitat) sinó que el que està passant és que en la filosofia cristal·litza el moviment de la cultura.
1.- 1875: Els rascadors de parquet. Gustave Caillebotte (Museu d'Orsay, París)
2.- 1888: Dormitori a Arlés. Vincent Van Gogh (Museu Van Gogh, Amsterdam)
3.- 1889: Nit estrellada. Vincent Van Gogh (MoMA, Museu d'Art Contemporani, Nova York)
4.- 1893: El crit. Edvard Munch (Galeria Nacional Noruega, Oslo)
5.- 1917: Els amants (Abraçada). Egon Schiele (Österreichische Galerie Belvedere, Viena)
* No té res a veure amb Van Gogh, i tal vegada molt poc amb el que us estic contant. Però Arlés (on temps abans havia residit temporalment Van Gogh, i d'on pinta aquest dormitori) va ser la zona on s'instal·laran alguns dels camps de refugiats al sud de França on centenars de milers de republicans s'acinaren en el seu exili, fugint de la repressió franquista.
Actualment s'hi celebra un Festival de música on hi actuà Silvia Pérez Cruz. La interpretació de Corrandes d'exili és molt significativa.
** Tal vegada el recorregut us animarà a visitar aquestes obres als museus d'aquestes ciutats fascinants. Intentau, en la vostra vida visitar les que pogueu, però que aquest no sigui el somni, la il·lusió: que el somni sigui que la majoria de la humanitat pugui accedir a l'educació, als coneixements elaborats durant tants segles d'història (i no pel desenvolupament de les noves tecnologies i que poguem fer visites virtuals als museus, sinó perquè lluitem per la desaparició de les desigualtats, de totes les desigualtats. Això, per ventura, significarà no viatjar tant).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada