Tasca 2: Interlocució amb Sèneca

Es tracta (l'exercici) d'escriure una carta a Sèneca.
Recordareu que els textos de Sèneca són sovint epistolars.
Cal que llegiu les primeres pàgines del seu escrit LA VIDA FELIÇ
Sèneca: La vida feliç
Notareu que és l'avanç editorial d'una obra de Sèneca. Hi ha l'índex (no cal el llegiu) i dues pàgines introductòries (no cal les llegiu si no us interessa).
LES DARRERES PÀGINES: DE LA 11 A LA 15
és el text que heu de llegir com si Sèneca us el dirigís a vosaltres,
i a partir de la lectura atenta, heu de redactar una resposta a Sèneca.
Expressant el vostre acord o desacord, les qüestions que us ha suggerit, com heu entès les paraules de Sèneca, què necessita clarificació o com en l'actualitat podem entendre aquests elements.

ENTREGA: del 3 al 10 de març per Aula Virtual (Moodle).
Aprofitau per realitzar-lo aquests dies que no hi haurà classe de filosofia.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MARX: comentari voluntari

Imatge
Opció 1 Ulrich Beck La revuelta de la desigualdad 04/05/2009 Las democracias ricas portan la bandera de los derechos humanos hasta el último rincón del planeta sin darse cuenta de que, de ese modo, las fortificaciones fronterizas de las naciones, que pretenden atajar los flujos migratorios, pierden su base legítima. Muchos inmigrantes se toman en serio la igualdad predicada como derecho a la libertad de movimientos, pero se encuentran con países y Estados que, justamente por la presión de las crecientes desigualdades internas, quieren poner fin a la norma de igualdad en sus fronteras blindadas. ⏭ v1: pdf ⏭ v2: www Opció 2 Zygmunt Bauman El desafío ético de la globalización 20/07/2001 Cuando un ser humano sufre indignidad, pobreza o dolor, no podemos tener certeza de nuestra inocencia moral. No podemos declarar que no lo sabíamos, ni estar seguros de que no hay nada que cambiar en nuestra conducta para impedir o por lo menos aliviar la suerte del que sufre. P...
Continua llegint...

El terme mitjà a Aristòtil

Imatge
[La concepció de la virtut aristotèlica] com a terme mitjà entre dos extrems igualment aberrants s'inspira en l'ideal de la mesura . El capteniment mesurat en tot és un dels trets que millor defineixen l'ideal de la cultura grega, paradigmàticament expressat per les dues màximes dèlfiques: "Coneix-te a tu mateix" i "Res en excés". Els grecs exigeixen de llurs herois la possessió de la mesura, a fi que evitessin la insolència envers l'ordre còsmic. Consegüentment, la mesura aristotèlica defuig tot allò que ultrapassa l'home. El terme mitjà no té, però, res a veure amb la mediocritat , per tal com la mesura només s'assoleix quan una acció individual és confrontada amb l'ideal establert per la raó determinativa. [Un] ideal, formulat amb les nocions d'equilibri i justesa [...]. ⟲ Edició de l' Ètica nicomaquea publicada per Obrador Edèndum   ⏯ TAULA DE VIRTUTS I VICIS
Continua llegint...

PROVA d'AVALUACIÓ: 2n trimestre

Imatge
EXERCICI 1 Comentari de text a) DESCARTES b) HUME En ambdós casos s'ha de fer: - contextualització - tema/tesi - explicació EXERCICI 2 Reflexió personal (triar una de les dues opcions): a) Seria ètic boicotejar la recollida d'aliments a un institut per donar a una entitat de beneficiència? b) És l'ésser humà bondadós des del naixement i es corromp amb la societat? EXERCICI 3 Pots triar una de les tres opcions següents: a) Comparació entre racionalisme i empirisme. b) Relació entre la teoria del coneixement d'Aristòtil i de Descartes. c) La importància del racionalisme cartesià .
Continua llegint...